Nascuda a Barcelona no m’esperava acabar gestionant una granja de vaques de carn i estant tant lligada a la natura com ho estic a dia d’avui. La meva passió per la muntanya i tot el relatiu a la pagesia ha anat creixent a mesura que he descobert com és treballar amb el bestiar i ara les nostres vaques també formen part de la nostra família.

Visc a Puigcerdà des que vaig arribar a La Cerdanya i m’encanta aquesta vall i la seva gent. Amb la meva parella, la Aurelie, hem creat una manera de viure lligada a la terra que, tot i l’esforç de cada dia, ens fa felices.

Crear la cooperativa Coopyrene Rural ens ha fet veure que no estem soles i que si de debò ens agrada el que fem hem de unir-nos per a poder tirar endavant. No volem que el pessimisme ens guiï, ja que el sector primari està en un moment molt delicat, així que juntament amb les altres sòcies que formem la cooperativa generem una energía positiva que ens ajuda a continuar portant batalla cada dia per seguir on som, què és justament on volem ser.

Filla de pagesos amb varies generacions al darrere. No estava destinada a fer de pagès, però per circumstàncies de la vida m’he trobat al capdavant de l’explotació familiar. M’encanta estar tot el dia treballant en contacte amb la natura i he après moltes coses sobre la terra i el nostre entorn. Ja m’estimava la terra, però el fet de treballar-hi cada dia et fa quedar “enganxat” a ella d’una manera que no es pot ni imaginar. El nostre objectiu és mantenir el patrimoni familiar i les tradicions que els nostres avantpassats han fet neixer i creixer amb tant d’esforç. La meva visió i valors sobre la pagesia es veuen plenament reflectits en la cooperativa Coopyrene Rural i crec que és una sort d’haver tingut la oportunitat de formar-ne part. 

Vaig nèixer a Girona i sempre havia estiuejat a Taús, d’on és filla la meva mare.

Taús sempre m’ha captivat, i el món de pagès també! Ja de ben petita, a la falda del padrí li deia que tornaria i seria pagesa, mentre ell es posava les mans al cap i m’explicava la duresa de la muntanya.

Actualment tinc 43 anys i sí, visc a Taús, amb l’Aleix, la meva parella, i els nostres dos fills, l’Ares i l’Eric de 9 i 8 ays respectivament.He d’estudiat enginyeria agrònoma a Lleida.
Treballo com a ramadera a l’explotació familiar de Cal Tendé de Taús, on criem un ramat de vaques de carn i fem vedella ecològica.
Ho combino amb la feina a la Pirenaica, la cooperativa del camp de La Seu d’Urgell, on treballo com a enginyera agronòma, assessorant des de primera línia als ramaders i agricultors.
Sempre he estat molt vinculada al món de la ramaderia per convicció i, des d’on lluito perquè el nostre territori, el Pirineu, continui essent l’enveja del nostre país.
Em considero una persona valenta, lluitadora, treballadora, emprenedora i activa en el meu sector.

Amb la cooperativa Coopyrene ens hem agrupat unes quantes valentes que volem cooperar perquè el territori tiri endavant amb el què n’és propi, ens permet tancar el cicle productiu dels nostres ramats, donant sentit al que fem, alimentant el territori que estimem i apostant pel sector primari, el gran pilar sovint oblidat

Em dic Helena i vinc de Barcelona, tinc 35 anys i fa 10 anys que ens hem instal·lat aquí amb un ramat de cabres, que son la meva passió i la meva perdició per igual.

Montmelús és un projecte que ens l’hem fet nostre amb dedicació i molt d’esforç. La meva estima per aquest lloc tant peculiar fa que dia a dia m’aixequi per lluitar en el què crec, mantenir pastures, paisatges, boscos, diversitat, prevenir incendis i oferir a les persones productes d’alta qualitat, per a mi tancar el cicle és molt important per a defensar la sobirania alimentària en la què crec i defenso.

Crec en treballar conjuntament amb altres persones afins, crec que la cooperació és el camí a seguir cap a un món més just, i formar part d’aquesta cooperativa és la manera de fer realitat tot això en què crec.

Sóc la Teresa, vaig néixer a la Bastida fa 42 anys, sóc filla de pagès i els meus pares m’han ensenyat a estimar i respectar la terra, el bestiar i tota la vida que s’hi genera.

He passat uns anys fora de casa fent de camionera i maquinista gaudint molt d’aquests oficis fins que la vida m’ha permès tornar a la terra fent de pagesa en la què em fa ser qui sóc i el perquè hi sóc. Dia a dia em dedico a aprendre d’aquest bell ofici , de la terra, dels animals i els cultius que m’envolten. Lectora apasionada creo noves formes per colisionar noves energies en una manera de viure tant antiga com la nostra. Juntament amb la família tirem endavant la masia amb esforç i convicció.

Coopyrene uneix avui un teixit de persones que lluitem incansablement per fer un salt conscient cap a una vida digna i abundant en totes les formes. Som la clau de canvi d’aquí i d’arreu.

Sóc filla de família de pagesos, agricultors, ramaders i negociants de bestiar i la seva respectiva saviesa ancestral; visquent sempre en aquest clima, em vaig criar obtenint uns valors i una manera de viure sense precedents. Al mateix temps em formo amb la música des dels 9 anys fins a dedicar-m’hi professionalment. Convisc amb aquestes dues feines des de sempre en menys o més intensitat,  i no sabria entendre una cosa sense l’altra. Els valors i la formació d’un lloc els aplico en l’altra, creant una simbiosi que em permet viure d’una manera interessant, peculiar, única, poc convencional, i personalment molt enriquidora: n’han creat la meva essència.

Considero que les persones que formem part d’aquesta cooperativa, el contacte i el treball que duem a terme amb la meva germana, la Teresa, són peces indispensables per a que aquest sector primari no mori, ajudi a agafar un sentit més rellevant, incrementi i transformi els valors tan necessaris en el moment i en la societat en que vivim, i continuem sent part d’aquesta sàvia transgeneracional.

Sóc empresari turístic i ara a més permacultor. Fa tres generacions els meus padrins van haver de deixar la terra i des del 2015 que hi hem tornat amb un projecte de pagesia regenerativa de sòl viu per tal de poder proveir els restaurants i l’agrobotiga del Cerdanya Ecoresort a Prullans. Al Verger Cerdà cuidem  els microorganismes del sòl per tal que ells tinguin cura de les hortalisses i arbres fruiters i ens proporcionin uns productes molt rics en nutrients que ens ajudaran a tenir cura de la nostra salut. En aquest ecosistema permanent que estem creant, els animals de la granja hi juguen un paper cabdal!

Volem teixir ponts entre el món urbà i el món rural per a unir un abisme que cada vegada és més gran i és per això que organitzem visites al Verger Cerdà i poder donar així a conèixer l’agroecologia.

Des del Cerdanya Ecoresort estem creant un nou model de turisme regeneratiu i és per això que creiem imprescindible una implicació directa amb els nostres proveïdors i la societat cerdana. Així que no vam dubtar en participar des del principi en aquesta cooperativa, Coopyrene. 

A l’agrobotiga Km Cerdanya hi trobareu els nostres productes en diferents formats així com la carn de Coopyrene.

Sóc filla de pagès, nascuda al Pla d’Urgell, vaig estudiar enginyeria agrònoma per contribuir a canviar el sector primari. Anys després em vaig adonar que el que havia estudiat no contribuïa a cap canvi, sinó a la perpetuació d’un sistema que oprimeix a les petites empreses pageses de la nostra terra.
La vida em va portar a Cerdanya, aquí he descobert i conegut pageses, persones fortes, perseverants i tossudes. Persones que coneixen que una altra pagesia és possible, la pagesia de les nostres àvies i avis, la pagesia que ha dibuixat prats i pastures. La pagesia que no entén de productes químics ni de grans produccions, sinó que posa al centre la terra, la vida, els animals i la cultura. La pagesia que manté marges de pedra seca, que cuida deveses, que honra els cicles de la vida de les plantes i animals.

He tingut la sort i l’oportunitat de formar part de Coopyrene amb aquestes pageses i poso, ara sí, el meu gra de sorra perquè aquestes heroïnes puguin ser, des de les seves humils terres, el motor de canvi del sector primari del Pirineu.